Sant Esteve

Sant Esteve és el dia que ve després de Nadal, això és, el 26 de desembre, festivitat de Sant Esteve màrtir. En l'estructura social patriarcal dels segles precedents, la festivitat de l'endemà de Nadal (igual que el Dilluns de Pasqua Florida) responia a la necessitat funcional de disposar de temps suficient per tornar a peu, generalment, des del mas pairal on s'havia celebrat la festa fins al domicili de cadascun dels diversos membres de la família. L'extrema dificultat de viatjar de nit obligava, sempre, a ajornar el viatge de retorn fins l'endemà, i per tant quedava com un dia no-útil a efectes laborals; i així fins a derivar en dia festiu. La dita popular "Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cada ovella a casa seva" descriu molt bé aquest fenomen social, gregari o de clan, entorn del mas pairal en les festes assenyalades.
A Catalunya, és tradicional que la família es reuneixi a menjar amb l'altra meitat que no havia pogut el dia anterior. Al Principat és tradicional menjar canelons de primer i pollastre farcit o tall rodó de segon. De postres sempre cauen neules i torrons.

Al País Valencià la mateixa festivitat es coneix com a Segon dia de Nadal o Sant Esteve. La tradició és menjar amb la família paterna, ja que el dia de Nadal és tradició menjar amb la família materna.

A les Illes Balears la mateixa festivitat es coneix com a Segona festa de Nadal o Sa mitjana festa.


  L’endemà del dia de Nadal se celebra el dia de Sant Esteve, dedicat a Sant Esteve Màrtir, el primer màrtir i sant del cristianisme. Va ser un dels set apòstols amb un encàrrec didàctic de fer estendre les creences de Jesús. Per això, se’l va considerar un dels primers màrtirs i se l’acusava d’anar en contra de la paraula de Déu i Moisès quan va proclamar un discurs en favor de Jesús a Jerusalem.

Sant Esteve va ser el primer diaca escollit pels apòstols per tirar endavant la tasca evangelitzadora que havia manat Jesús. Va ser martiritzat a cops de pedra l’any 37 per divulgar la seva fe.

Ja fa uns anys, a Catalunya aquest sant era el patró dels fadrins (els nois solters) i en moltes poblacions hi havia la Confraria de Sant Esteve. Havia estat costum que a la Missa, en el moment de tirar l’almoina a la bacina, els nois tiressin ben forta la moneda a imitació d’aquells que havien llençat les pedres al sant que li van provocar la mort.

La festivitat de Sant Esteve, més enllà de la religió, se celebra especialment als Països Catalans. La tradició rau en el fet de tornar a l’habitatge després de tot un dia festiu de Nadal al mas pairal. Viatjar de nit es feia gairebé impossible, així que es feia el trajecte durant el dia de Sant Esteve. La dita popular que millor descriu aquest viatge és:

 “Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cada ovella a casa seva”.

El Sant Esteve gira entorn a la taula, amb un dinar que, segons la tradició, s’ha de celebrar de manera abundant amb la meitat de família que no s’ha pogut reunir per Nadal. El menjar es fa a partir de les restes de Nadal, és per això que amb el pollastre o la carn d’olla es fan canelons.

La celebració de Sant Esteve es fa als Països Catalans, però al Regne Unit, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Sudàfrica es fa festa en motiu de l’anomenat Boxing Day. El nom es relaciona amb l’objecte, box és “caixa” en anglès, i és que tradicionalment els amos donaven caixes plenes de menjar i diners als seus treballadors en aquest dia de festa.

A la ciutat de Girona, durant el segle XIV, tenia lloc a la Catedral la representació del Misteri de Sant Esteve, una representació teatral i un dels documents més vells del teatre sagrat català. Es tractava de representar el martiri de Sant Esteve.