dijous, 29 d’agost del 2013

Tot el que sento





Es necessita un amic



Es busca un amic
No és necessari que sigui home,
tan sols que sigui humà,
tan sols que tingui sentiments,
tan sols que tingui cor.

Es necessita que sàpiga parlar i callar,
sobretot que sàpiga escoltar.

Ha d'agradar de la poesia,
de la matinada, dels ocells, del Sol,
de la Lluna, del cant, dels vents
i de les cançons de la brisa.

Ha de tenir amor, un gran amor per algú,
o sentir llavors, la falta de no tenir aquest amor.
Ha d'estimar al proïsme i respectar el dolor que
els pelegrins porten amb si.

Ha de guardar el secret sense sacrifici.
Ha de parlar sempre de front i
no trair amb mentides o deslleialtats.

No ha de tenir por d'enfrontar la nostra mirada.
No és necessari que sigui de primera mà,
ni és imprescindible que sigui de segona mà.

Pot haver estat enganyat,
doncs tots els amics són enganyats.
No és necessari que sigui pur,
ni que sigui totalment impur,
però no ha de ser vulgar.

Ha de tenir un ideal, i por de perdre-ho,
i en cas de no ser així,
ha de sentir el gran buit que això deixa.
Ha de tenir ressonàncies humanes,
el seu principal objectiu ha de ser el de l'amic.

Ha de sentir pena per les persones tristes
i comprendre l'immens buit dels solitaris.

Es busca un amic per agradar
dels mateixos gustos,
que es commogui quan és tractat d'amic.
Que sàpiga conversar de coses simples,
de plugims i de grans pluges i
dels records de la infància.

Es precisa un amic per no embogir,
per explicar el que es va veure de bell i
de trist durant el dia, dels anhels
i de les realitzacions, dels somnis i de la realitat.
Ha d'agradar dels carrers deserts,
dels tolls d'aigua i els camins mullats,
de la vora del carrer, del bosc després de la pluja,
de ficar-se al llit en la pastura.

Es precisa un amic que digui que val la pena viure,
no perquè la vida és bella, sinó perquè estem junts.

Es necessita un amic per deixar de plorar.
Per no viure de cara al passat,
a la recerca de memòries perdudes.
Que ens palmegi les espatlles,
somrient o plorant,
però que ens cridi amic,
per tenir la consciència que encara estem vius.


Vinicius de Moraes