dilluns, 20 de juny del 2011

El Sol

El Sol

   

 

Es la estrella más cercana a la Tierra y el mayor elemento del Sistema Solar. Las estrellas son los únicos cuerpos del Universo que emiten luz.

El Sol es también nuestra principal fuente de energía, que se manifesta, sobre todo, en forma de luz y calor.
El Sol contiene más del 99% de toda la materia del Sistema Solar. Ejerce una fuerte atracción gravitatoria sobre los planetas y los hace girar a su alrededor.
El Sol se formó hace 4.500 millones de años y tiene combustible para 5.000 millones más. Después, comenzará a hacerse más y más grande, hasta convertirse en una gigante roja. Finalmente, se hundirá por su propio peso y se convertirá en una enana blanca, que puede tardar un trillón de años en enfriarse.

Sólo vemos la capa exterior. Se llama fotosfera y tiene una temperatura de unos 6.000 ºC, con zonas más frías (4.000 ºC) que llamamos manchas solares.

La energía solar se crea en el interior del Sol, donde la temperatura llega a los 15 millones de grados, con una presión altísima, que provoca reacciones nucleares. Se liberan protones (núcleos de hidrógeno), que se funden en grupos de cuatro para formar partículas alfa (núcleos de helio).
Cada partícula alfa pesa menos que los cuatro protones juntos. La diferencia se expulsa hacia la superficie del Sol en forma de energía. Un gramo de materia solar libera tanta energía como la combustión de 2,5 millones de litros de gasolina.
El Sol también absorbe materia. Es tan grande y tiene tal fueza que a menudo atrae a los asteroides y cometas que pasan cerca. Naturalmente, cuando caen al Sol, se desintegran.
Datos sobre el Sol La Tierra
Tamaño: radio ecuatorial 695.000 km.6.378 km.
Periodo de rotación sobre el eje de 25 a 36 días *23,93 horas
Masa comparada con la Tierra 332.8301
Temperatura media superficial 6000 º C15 º C
Gravedad superficial en la fotosfera 274 m/s2 9,78 m/s2
* El periodo de rotación de la superficie del Sol va desde los 25 dias en el ecuador hasta los 36 dias cerca de los polos.
Más adentro parece que todo gira cada 27 días.

Foto de erupciones solares Foto de un eclipse de Sol Foto de una puesta de Sol en el Sahara

El Sol (todo el Sistema Solar) gira alrededor del centro de la Via Láctea, nuestra galaxia. Da una vuelta cada 200 millones de años. Ahora se mueve hacia la constelación de Hércules a 19 Km./s.
Actualmente el Sol se estudia desde satélites, como el Observatorio Heliosférico y Solar (SOHO), dotados de instrumentos que permiten apreciar aspectos que, hasta ahora, no se habían podido estudiar.
Además de la observación con telescopios convencionales, se utilizan: el coronógrafo, que analiza la corona solar, el telescopio ultravioleta extremo, capaz de detectar el campo magnético, y los radiotelescopios, que detectan diversos tipos de radiación que resultan imperceptibles para el ojo humano.

Detalles de una mancha solar.

El campo magnético del Sol.

Emisión de rayos X del Sol.

Per Corpus la Patum a Berga




Els Orígens

any 53 - festes tradicionals catalanes - laketania.comL´ any 1320 va instituir-se a Barcelona la festa de corpus . La processó era un motiu adequadíssim per fer volar la fantasia: hi participaven més d´ un centenar d´ entremesos o figures que reproduïen episodis de les sagrades escriptures , batalles entre moros i cristians , lluites entre àngels i monstres infernals ... S´ aprofitaven els personatges de les funcions teatrals i la processó servia per a alliçonar la gent senzilla.
A Berga es devia instituir la processó de Corpus a imatge de la de Barcelona, uns quaranta anys més tard. Es copiaren els entremesos de la ciutat comtal, però s’hi afegiren algunes danses que feien referència a les batalles de moros i cristians .Finalment , l´ any 1393 , amb l´ alliberament comtal de la vila , la festa va ser retocada i ampliada i es va començar a celebrar fora de la processó com a espectacle de carrer.
Al començament se’n deia "Bulla", que volia dir "bullícia" o gatzara. Cap al final del segle XVIII va començar a dir-se´n "patum", nom que segurament ve del so que fa constantment el Tabal mentre marca el ritme de la festa .



mascara- festes tradicionals catalanes - laketania.com Es diu que les mares ensenyaven els nens a acompanyar el ritme del Tabal amb aquesta cantarella:
Patum, patum, patena, les calces del xemena; patum, patum, pató,
les calces del rector.

La patum AvuiPlaça de Sant pere- festes tradicionals catalanes - laketania.com
Al llarg de la setmana, els actes es repeteixen amb diferents variants com, la Patum de lluïment, la Patum completa i també la Patum infantil , amb les mateixes característiques que la completa dels adults , però protagonitzada pels nens i nenes de Berga.
Les reduïdes dimensions dels carrers i les places per on transcorren els actes i la gran afluència de públic l´ han convertit potser en una festa massa multitudinària , fet que en ocasions arriba a dificultar el desenvolupament dels actes i els moviments dels elements protagonistes. Però també és veritat que la participació del públic és totalment imprescindible perquè la festa pugui respirar tot l´ ambient que genera.



Plens- festes tradicionals catalanes - laketania.com
"No se sap per on agafar-la.
No és ni representació sacra, ni una dansa popular com tantes en tenen les diferents comarques catalanes , ni exclusivament una festa de carrer bulliciosa i primitiva .
Però per altra banda, és tot això i encara més coses"
(Mossèn Josep Armengou i Feliu)

En fi, la Patum de Berga, no sols és element d´ unió entre tot els berguedana , sinó també d´ integració de tots els immigrats.
És la FESTA en majúscules.
la festa- festes tradicionals catalanes - laketania.com



Els Entremesos de la Patum

Els Turcs i Cavallets.
tucs i cavallets- festes tradicionals catalanes - laketania.com

Abans eren anomenats "moros i Cristians" i "moros i cavallets". Quatre cavallets armats amb espasa, que figuren ser catalans , lluiten contra quatre turcs armats.
L´ origen de l´ entremès sembla raure en les lluites contra els moros.
Les Maces.
les Maces- festes tradicionals catalanes - laketania.com

És una escenificació de la lluita entre els àngels i els dimonis.
Les Maces i els plens degueren formar abans un únic ball de diables.


La Guita.
les guites- festes tradicionals catalanes - laketania.com

Abans era anomenada també "Mulaguita", "mulafera" i "mulassa". És un monstre infernal mig mulassa mig drac, amb un coll tan llarg que pot arribar on li plagui. A la boca hi porta quatre petards amb els quals socarrima els qui s´ emparen a la barana de Sant Pere.
L ´Aliga.
l´àliga- festes tradicionals catalanes - laketania.com

És el símbol de la ciutat. L´ àliga de Berga és una figura de cartó i
pasta amb el bec obert i les ales plegades. És l´ entremès més aristocràtic , per la figura , la música i el ball. Actualment porta la corona comtal de la casa de Barcelona, que de fet és la que històricament li pertoca.
Els Gegants.  
els gegants- festes tradicionals catalanes - laketania.com

La llegenda diu que els gegants representen els cabdills moros i, com a reis vençuts , ara se’ls fa ballar al mig de la plaça.
A la Patum hi ha dues parelles de gegants : els Vells, construïts a mitjan segle XIX, i els nous , estrenats el 1891.
Els nans
nans vells- festes tradicionals catalanes - laketania.com 
Hi ha quatre nans Vells i quatre nans nous. Són els últims entremesos introduïts a la festa i representen la incorporació del poble als balls de la Patum.

nans nous - laketania.com

Els plens
els plens - festes tradicionals catalanes - laketania.com
Els plens representen el moment culminant de la Patum. Se’n diuen "plens" perquè van plens de foc. I son uns 40.S´ escampen entre la gent per la plaça, i un cop apagats tots els llums, només es veu el foc dels coets que ressalta en la foscor de la plaça. És un espectacle dantesc i fantasmal. Els plens són castells de foc ambulants i ens mostren una orgia infernal saltant al so del Tabal. Tothom qui hi participa entra en una mena d´ èxtasi.

El tirabol
 Tirabol - festes tradicionals catalanes - laketania.com

Un cop acabades les tres rondes de la Patum , tot balla alhora . La batalla dura fins que ningú no pot més. I si la cobla s´ atura , es costum cridar-los “Volem Patum, volem Patum“ i "vagos", i aleshores reprenen la música.