dilluns, 24 de desembre de 2012

Festa de la Fia-faia















Les festes amb foc són un dels elements més importants de les festes populars catalanes. La majoria se celebren coincidint amb el solstici d´estiu. A Bagà, però, les flames marquen l´entrada al fred de l’hivern, en una intensa cremada col·lectiva de torxes, les "faies", que la nit de Nadal il·lumina les muntanyes del nord del Berguedà. La Fia Faia és una celebració, preludi de les festivitats pròpies de Nadal, vinculada amb la tradicional simbologia que, a moltes religions, relaciona el foc amb la fecunditat i el naixement.


 La tradició d'aquesta singular festa del foc té un origen tan remot que es desconeix quan, com i per què es va començar a celebrar. 
 El que és segur és que la crema de torxes vegetals a Bagà, un preciós poblet medieval de poc més de 2.000 habitants, es fa cada any per celebrar el solstici d'hivern i el naixement de Crist, des de la constitució de la vila, cap a l'any 1350.

 Durant la major part de la seva història, la celebració es feia als carrerons, on la mainada i els més grans corrien cantant amb les torxes enceses i tornaven a casa quan s'apagaven. Avui, la festa té lloc a la plaça de Catalunya i, tot i que és un acte curt, té una intensitat i un nivell emocional poc comparables. Actualment, abans d’iniciar-se la crema general s’encén una foguera a la muntanya, al lloc on es pon el sol, diferent a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola, i des d’allà el foc és transportat a cada població per un grup de fallaires en una vistosa davallada nocturna que alguns anys pot acompanyar la neu. Els portadors en arribar a cada població reparteixen el foc a la resta de fallaires. Cada any, la vila evoca els temps medievals i escull un baró i una baronessa entre els seus habitants, unes personalitats que presidiran totes les festivitats populars. El vespre del dia 24 de desembre, els barons reben simbòlicament als Senyors de Faia, que arriben fins a la plaça amb dues torxes convencionals. El baró encén la seva torxa i la festa pot començar. 

 Les faies que cremen son fetes amb trenes d'una herba anomenada Cephalaria leucanta, que es creu que té certs poders purificadors i que s'ha anat a recollir al bosc una setmana abans. Tenen un diàmetre d'entre 15 i 30 centímetres i poden mesurar entre un i quatre metres de llarg. Tothom es troba a la plaça i, a toc d'oració, s'apaguen els llums i s'encenen les faies que, a partir d'aleshores no es paren de moure. 
Quan les faies ja no es poden sostenir amb les mans, es llencen a terra i es formen unes petites fogueres: és el moment en què la mainada salta per sobre el foc cridant "Fia-faia, fia-faia, Nostre Senyor ha nascut a la paia!".
 Amb la pila de brasa que queda al terra, es fan torrades que s'unten amb all i oli de codony, un menjar típic de la zona. Els porrons amb vi també hi són presents. Després de sopar, els baganesos van a la Missa del Gall.


 Declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada