Per Corpus la Patum a Berga

Els Orígens

L´ any 1320 va instituir-se a Barcelona la festa de corpus . La processó era un motiu adequadíssim per fer volar la fantasia: hi participaven més d´ un centenar d´ entremesos o figures que reproduïen episodis de les sagrades escriptures , batalles entre moros i cristians , lluites entre àngels i monstres infernals ... S´ aprofitaven els personatges de les funcions teatrals i la processó servia per a alliçonar la gent senzilla.
A Berga es devia instituir la processó de Corpus a imatge de la de Barcelona, uns quaranta anys més tard. Es copiaren els entremesos de la ciutat comtal, però s’hi afegiren algunes danses que feien referència a les batalles de moros i cristians .Finalment , l´ any 1393 , amb l´ alliberament comtal de la vila , la festa va ser retocada i ampliada i es va començar a celebrar fora de la processó com a espectacle de carrer.
Al començament se’n deia "Bulla", que volia dir "bullícia" o gatzara. Cap al final del segle XVIII va començar a dir-se´n "patum", nom que segurament ve del so que fa constantment el Tabal mentre marca el ritme de la festa .

Es diu que les mares ensenyaven els nens a acompanyar el ritme del Tabal amb aquesta cantarella: Patum, patum, patena, les calces del xemena; patum, patum, pató, les calces del rector.

La patum Avui Al llarg de la setmana, els actes es repeteixen amb diferents variants com, la Patum de lluïment, la Patum completa i també la Patum infantil , amb les mateixes característiques que la completa dels adults , però protagonitzada pels nens i nenes de Berga. Les reduïdes dimensions dels carrers i les places per on transcorren els actes i la gran afluència de públic l´ han convertit potser en una festa massa multitudinària , fet que en ocasions arriba a dificultar el desenvolupament dels actes i els moviments dels elements protagonistes. Però també és veritat que la participació del públic és totalment imprescindible perquè la festa pugui respirar tot l´ ambient que genera.

"No se sap per on agafar-la. No és ni representació sacra, ni una dansa popular com tantes en tenen les diferents comarques catalanes , ni exclusivament una festa de carrer bulliciosa i primitiva . Però per altra banda, és tot això i encara més coses" (Mossèn Josep Armengou i Feliu)

En fi, la Patum de Berga, no sols és element d´ unió entre tot els berguedana , sinó també d´ integració de tots els immigrats. És la FESTA en majúscules.

Els Entremesos de la Patum

Els Turcs i Cavallets. Abans eren anomenats "moros i Cristians" i "moros i cavallets". Quatre cavallets armats amb espasa, que figuren ser catalans , lluiten contra quatre turcs armats. L´ origen de l´ entremès sembla raure en les lluites contra els moros.	Les Maces. És una escenificació de la lluita entre els àngels i els dimonis. Les Maces i els plens degueren formar abans un únic ball de diables.
La Guita. Abans era anomenada també "Mulaguita", "mulafera" i "mulassa". És un monstre infernal mig mulassa mig drac, amb un coll tan llarg que pot arribar on li plagui. A la boca hi porta quatre petards amb els quals socarrima els qui s´ emparen a la barana de Sant Pere.	L ´Aliga. És el símbol de la ciutat. L´ àliga de Berga és una figura de cartó i pasta amb el bec obert i les ales plegades. És l´ entremès més aristocràtic , per la figura , la música i el ball. Actualment porta la corona comtal de la casa de Barcelona, que de fet és la que històricament li pertoca.
Els Gegants.   La llegenda diu que els gegants representen els cabdills moros i, com a reis vençuts , ara se’ls fa ballar al mig de la plaça. A la Patum hi ha dues parelles de gegants : els Vells, construïts a mitjan segle XIX, i els nous , estrenats el 1891.	Els nans   Hi ha quatre nans Vells i quatre nans nous. Són els últims entremesos introduïts a la festa i representen la incorporació del poble als balls de la Patum.
Els plens Els plens representen el moment culminant de la Patum. Se’n diuen "plens" perquè van plens de foc. I son uns 40.S´ escampen entre la gent per la plaça, i un cop apagats tots els llums, només es veu el foc dels coets que ressalta en la foscor de la plaça. És un espectacle dantesc i fantasmal. Els plens són castells de foc ambulants i ens mostren una orgia infernal saltant al so del Tabal. Tothom qui hi participa entra en una mena d´ èxtasi.	El tirabol   Un cop acabades les tres rondes de la Patum , tot balla alhora . La batalla dura fins que ningú no pot més. I si la cobla s´ atura , es costum cridar-los “Volem Patum, volem Patum“ i "vagos", i aleshores reprenen la música.