divendres, 9 de setembre de 2011

Fer-me feliç


No veus la lluna plorant perquè veu que els meus ulls ploren,
no veus que ella sospira perquè encara no estem junts,
no veus com et demana que amb mi estiguis de seguida,
perquè no pots complaure-la i així fer-la molt feliç ?

No veus que el sol s’oblida de brillar com abans feia,
... no veus com ell s’amaga si ha de veure’ns tan distants,
no veus com ho te clar que et necessito cada dia,
perquè no pots complaure’l i així fer-lo molt feliç ?

No deixis que la lluna s’acostumi a estar tan trista,
ni que el sol ara es pensi que es normal de no sortir,
ells son el clar mirall on em vaig veient reflectida,
perquè no pots complaure’ls i així fer-me molt feliç ?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada