diumenge, 10 de juliol de 2011

Patum 2011

Hem cremat la nit, encès estels.
Hem tornat a néixer, un any més vells.
Ho hem vençut tot, menys el temps.

Els llums s’apaguen darrere les finestres
i les portes tancades dels balcons.

Els músics ja han plegat els instruments
i les seves melodies,
diluïdes en el fum,
s’han enfilat fosca enlaire
perquè, al cel, tots els altres patumaires
també puguin fer Patum.

(Patum)

La guita ha arronsat el coll,
l’àliga ha emprès el vol
i els pocs que som a la plaça
murmurem encara el tirabol.

Tots som grans –o prou grans-.
Però en el fons del fons del nostre fons,
per Corpus, mai no deixarem de ser infants.

I quan el gegant se li ajau
abatut damunt l’esquena,
de dies de son i ball,
al geganter, tronc de roure,
una llàgrima traïdora
se li escapa galta avall.

Xavier Gonzàlez-Costa, Corpus del 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada