Com puc dir, com puc explicar,
que t'estimo més que a no-res en aquest món.
Que ets el millor de la meva existència.
Que vaig a estimar-te tota la meva vida,
perquè ets els meus ulls, la meva sang, les meves forces,
les meves ganes de despertar cada matí.
Que et necessito tant, tant...
que no existeix paraula que pugui
donar a entendre la magnitud
del meu... "Et Necessito"
Que ets part meva i jo sóc part teva,
que puc ser un home complet,
si et tinc al meu costat
i perquè sense tu, jo... no sóc res.
Que t'estimo el màxim del que es pugui
estimar en aquesta vida terrenal,
i que ho faré sempre, igual que ahir,
igual que ara.
Més enllà de la mateixa vida,
més enllà de la mateixa mort.
T'ho prometo amb el cor en la mà
que no hi ha res, ni ningú que faci flaquejar
la barrera del meu amor.
Miquel Martí i Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada