Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santoral-Onomástica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santoral-Onomástica. Mostrar tots els missatges

divendres, 26 de desembre del 2014

Sant Esteve

Sant Esteve és el dia que ve després de Nadal, això és, el 26 de desembre, festivitat de Sant Esteve màrtir. En l'estructura social patriarcal dels segles precedents, la festivitat de l'endemà de Nadal (igual que el Dilluns de Pasqua Florida) responia a la necessitat funcional de disposar de temps suficient per tornar a peu, generalment, des del mas pairal on s'havia celebrat la festa fins al domicili de cadascun dels diversos membres de la família. L'extrema dificultat de viatjar de nit obligava, sempre, a ajornar el viatge de retorn fins l'endemà, i per tant quedava com un dia no-útil a efectes laborals; i així fins a derivar en dia festiu. La dita popular "Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cada ovella a casa seva" descriu molt bé aquest fenomen social, gregari o de clan, entorn del mas pairal en les festes assenyalades.
A Catalunya, és tradicional que la família es reuneixi a menjar amb l'altra meitat que no havia pogut el dia anterior. Al Principat és tradicional menjar canelons de primer i pollastre farcit o tall rodó de segon. De postres sempre cauen neules i torrons.

Al País Valencià la mateixa festivitat es coneix com a Segon dia de Nadal o Sant Esteve. La tradició és menjar amb la família paterna, ja que el dia de Nadal és tradició menjar amb la família materna.

A les Illes Balears la mateixa festivitat es coneix com a Segona festa de Nadal o Sa mitjana festa.


  L’endemà del dia de Nadal se celebra el dia de Sant Esteve, dedicat a Sant Esteve Màrtir, el primer màrtir i sant del cristianisme. Va ser un dels set apòstols amb un encàrrec didàctic de fer estendre les creences de Jesús. Per això, se’l va considerar un dels primers màrtirs i se l’acusava d’anar en contra de la paraula de Déu i Moisès quan va proclamar un discurs en favor de Jesús a Jerusalem.

Sant Esteve va ser el primer diaca escollit pels apòstols per tirar endavant la tasca evangelitzadora que havia manat Jesús. Va ser martiritzat a cops de pedra l’any 37 per divulgar la seva fe.

Ja fa uns anys, a Catalunya aquest sant era el patró dels fadrins (els nois solters) i en moltes poblacions hi havia la Confraria de Sant Esteve. Havia estat costum que a la Missa, en el moment de tirar l’almoina a la bacina, els nois tiressin ben forta la moneda a imitació d’aquells que havien llençat les pedres al sant que li van provocar la mort.

La festivitat de Sant Esteve, més enllà de la religió, se celebra especialment als Països Catalans. La tradició rau en el fet de tornar a l’habitatge després de tot un dia festiu de Nadal al mas pairal. Viatjar de nit es feia gairebé impossible, així que es feia el trajecte durant el dia de Sant Esteve. La dita popular que millor descriu aquest viatge és:
 “Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cada ovella a casa seva”.

El Sant Esteve gira entorn a la taula, amb un dinar que, segons la tradició, s’ha de celebrar de manera abundant amb la meitat de família que no s’ha pogut reunir per Nadal. El menjar es fa a partir de les restes de Nadal, és per això que amb el pollastre o la carn d’olla es fan canelons.
La celebració de Sant Esteve es fa als Països Catalans, però al Regne Unit, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Sudàfrica es fa festa en motiu de l’anomenat Boxing Day. El nom es relaciona amb l’objecte, box és “caixa” en anglès, i és que tradicionalment els amos donaven caixes plenes de menjar i diners als seus treballadors en aquest dia de festa.
A la ciutat de Girona, durant el segle XIV, tenia lloc a la Catedral la representació del Misteri de Sant Esteve, una representació teatral i un dels documents més vells del teatre sagrat català. Es tractava de representar el martiri de Sant Esteve.



divendres, 2 de setembre del 2011

Santo del día


JACOB Y RAQUEL DE William Dyce
Santos del día 2 de Septiembre

Raquel, Antolín, Brocardo, Calixta, Elpidio, Filadelfo, Ingrid, Máxima.

RAQUEL

Nombre hebreo (Rahel) que significa "oveja". Para un pueblo nómada y pastor como los israelitas, éste era un gran nombre. Era una expresión de ternura el sobrenombre de oveja. La bellísima historia de amor que envuelve este nombre ha hecho que desde la primera Raquel hace ya cerca de tres mil años, hasta el presente, nunca haya dejado de llevarse.

Raquel es la esposa amada de Jacob. Viajó éste a Mesopotamia, a ver a su tío Labán. Raquel, la hija menor de éste, salió a su encuentro. Jacob se enamoró de ella en cuanto la vio. Fue un flechazo. Propuso a Labán quedarse a trabajar siete años para él a cambio de que se la concediese como esposa. Aceptó Labán, y se quedó con él Jacob, haciendo prosperar sus rebaños. Al cabo de los siete años, en la ceremonia de la boda el padre le entregó la mujer cubierta con el velo nupcial (que no era transparente como ahora). Y tras la ceremonia, ya anochecido, la introdujo en su tienda. Al día siguiente, con la luz del sol, supo Jacob que con quien se había casado no era con Raquel, sino con su hermana Lía. Protestó Jacob ante su tío, pero éste le dijo que su obligación de padre era casar antes a la hija mayor. Tuvo que aguantarse Jacob. No podía ya repudiar a Lía. Le ofreció a su tío por tanto, trabajar otros siete años por conseguir a Raquel. Y así lo hizo. Al cabo de ese tiempo, Raquel pasó a ser la segunda mujer de Jacob, ella que era la primera en su corazón. No lo tuvo fácil Raquel con su hermana Lía. Los celos le complicaron mucho las cosas. El corazón de Jacob estaba por Raquel y el de Raquel por Jacob. Para colmo resultó que tuvo que llorar su esterilidad durante varios años, hasta que Dios se apiadó de ella y tuvo un hijo, al que llamó José, diciendo: "añádame Yahvé otro hijo". Cuando quiso irse Jacob a su tierra, aún se empeñó Labán en retenerlo otros seis años a cambio de partir con él los rebaños. Vueltos por fin a Palestina, yendo Jacob a ver a su padre Isaac, Raquel, que estaba de nuevo embarazada, sintió por el camino los dolores del parto. Al dar a luz, viendo que se moría, le puso al niño el nombre de Benoni, que significa "hijo de mi dolor". Pero Jacob se lo cambió por el de Benjamín, que significa "hijo de mi diestra". (Su diestra era Raquel). José y Benjamín fueron los preferidos de Jacob. Eso hizo que se levantara la envidia de sus hermanos. Lloró Jacob amargamente a Raquel cuando murió y la enterró cerca de Belén, y le construyó una tumba que todavía hoy se mantiene en pie en memoria de su gran amor. Celebran su onomástica las Raquel el 2 de septiembre, en que se conmemora una santa matrona de este nombre, o el 2 de mayo, en que se conmemora santa Raquel, monja.

Un nombre muy hermoso, el de Raquel, que halaga los oídos y llega al corazón. Tras él hay una recia historia de amor y de vida. La primera historia de amor de nuestra cultura. Es también nombre de flor, conocida por otro nombre como azucena de Güernesey, de un color rojo cereza, que al sol produce la ilusión de presentar puntos dorados. Es delicada, necesita calor en invierno y sólo florece la planta cada tres años. Toda una alegoría del amor verdadero, que no es ni tan fácil ni tan frecuente como nos gustaría. 

¡Felicidades, Raquel, por tan bello nombre!

Fuente: elalmanaque.com