Es necessita un amic

Es busca un amic
No és necessari que sigui home,
tan sols que sigui humà,
tan sols que tingui sentiments,
tan sols que tingui cor.

Es necessita que sàpiga parlar i callar,
sobretot que sàpiga escoltar.

Ha d'agradar de la poesia,
de la matinada, dels ocells, del Sol,
de la Lluna, del cant, dels vents
i de les cançons de la brisa.

Ha de tenir amor, un gran amor per algú,
o sentir llavors, la falta de no tenir aquest amor.
Ha d'estimar al proïsme i respectar el dolor que
els pelegrins porten amb si.

Ha de guardar el secret sense sacrifici.
Ha de parlar sempre de front i
no trair amb mentides o deslleialtats.

No ha de tenir por d'enfrontar la nostra mirada.
No és necessari que sigui de primera mà,
ni és imprescindible que sigui de segona mà.

Pot haver estat enganyat,
doncs tots els amics són enganyats.
No és necessari que sigui pur,
ni que sigui totalment impur,
però no ha de ser vulgar.

Ha de tenir un ideal, i por de perdre-ho,
i en cas de no ser així,
ha de sentir el gran buit que això deixa.
Ha de tenir ressonàncies humanes,
el seu principal objectiu ha de ser el de l'amic.

Ha de sentir pena per les persones tristes
i comprendre l'immens buit dels solitaris.

Es busca un amic per agradar
dels mateixos gustos,
que es commogui quan és tractat d'amic.
Que sàpiga conversar de coses simples,
de plugims i de grans pluges i
dels records de la infància.

Es precisa un amic per no embogir,
per explicar el que es va veure de bell i
de trist durant el dia, dels anhels
i de les realitzacions, dels somnis i de la realitat.
Ha d'agradar dels carrers deserts,
dels tolls d'aigua i els camins mullats,
de la vora del carrer, del bosc després de la pluja,
de ficar-se al llit en la pastura.

Es precisa un amic que digui que val la pena viure,
no perquè la vida és bella, sinó perquè estem junts.

Es necessita un amic per deixar de plorar.
Per no viure de cara al passat,
a la recerca de memòries perdudes.
Que ens palmegi les espatlles,
somrient o plorant,
però que ens cridi amic,
per tenir la consciència que encara estem vius.

Vinicius de Moraes

Em vaig adonar

Durant tot aquest temps el que estava tractant de dir-me.
Em vaig adonar quan m'havia trobat.

Cada un té diferents maneres de ser feliç.
Em vaig adonar que havia trobat el meu camí.

La vida s'aprèn vivint sol, no sols per llegir o escoltar.
Em vaig adonar que no em dius el que saps.

Cada dia era un dia perdut si no tens amor en lo teu cor.
Em vaig adonar de per què s'havia quedat després de l'amor com boig.

Quan el dolor és tan fort, no vénen les llàgrimes als ulls, diuen.
Em vaig adonar de per què mai has plorat.

Diuen que un somriure que clama val més que plorar-hi. Em vaig adonar quan s'havia transformat el meu plor en un somriure.

Diuen que ningú pot trencar lo cor, però només la majoria dels éssers estimats poden fer mal.
Em vaig adonar quan em fa molt mal.

Però, diuen, que ens mereixem ser estimats per cada gota de llàgrima que hem vessat.
Em vaig adonar quan vaig deixar la meva alegria juntament amb les llàgrimes.

No va ser "no mentir", però, no "amagar la veritat" era lo veritable regal.
Em vaig adonar quan havia posat la seva mà en lo meu cor.

Ser capaç de dir "et necessito, vine ara" era el veritable poder.
Em vaig adonar quan m'havia dit que havia d'anar.

L'amor era ser capaç de dir "jo vull que et quedis" quan algú et va dir véns-te'n.
Em vaig adonar quan em van dir que marxara i m'havia anat.

El meu amor per tu és com un nen petit plorant quan cau un bac.
Em vaig adonar que havia crescut i m'havia embolicat força.

Diuen que lamentar és voler cridar que "em perdonis"
Em vaig adonar quan en realitat s'havia penedit.

I, diuen que l'orgull és una màscara per als perdedors, per als febles cors plens d'amor sense orgull.
Em vaig adonar que havia trobat l'amor en lo meu cor.

Qui vol desesperadament, no espera, sinó ser perdonat un dia.
Em vaig adonar que jo hagués volgut que em perdoni desesperadament.

L'amor era un esforç, i l'esforç era l'amor de tal manera que mai podria abandonar-te, però es pot alliberar.
Em vaig adonar.

Can Yücet [Istanbul 1926 - Datça 1999]
Traducció al català per E.S.

 

Fer-me feliç

No veus la lluna plorant perquè veu que els meus ulls ploren,

no veus que ella sospira perquè encara no estem junts,

no veus com et demana que amb mi estiguis de seguida,

perquè no pots complaure-la i així fer-la molt feliç ?

No veus que el sol s’oblida de brillar com abans feia,

... no veus com ell s’amaga si ha de veure’ns tan distants,

no veus com ho te clar que et necessito cada dia,

perquè no pots complaure’l i així fer-lo molt feliç ?

No deixis que la lluna s’acostumi a estar tan trista,

ni que el sol ara es pensi que es normal de no sortir,

ells son el clar mirall on em vaig veient reflectida,

perquè no pots complaure’ls i així fer-me molt feliç ?