Simplement
diumenge, 11 de setembre del 2011
El día más hermoso
La suma de muchísimos ayeres, forma mi pasado.
Mi pasado se compone de recuerdos alegres... tristes...
Algunos están fotografiados y ahora son cartulinas
Donde me veo pequeño,
Donde mis padres siguen siendo recién casados,
Donde mi ciudad parece otra.
El día de ayer pudo haber sido un hermoso día...
Pero no puedo avanzar mirando constantemente hacia atrás,
Corro el riesgo de no ver los rostros de los que marchan a mi lado.
Puede ser que el día de mañana amanezca aun más hermoso...
Pero no puedo avanzar mirando solo el horizonte, corro el riesgo
De no ver el paisaje que se abre a mi alrededor.
Por eso, yo prefiero el día de hoy.
Me gusta pisarlo con fuerza, gozar su sol
O estremecerme con su frío, sentir como cada instante,
Dice: presente!!
Se que es muy breve, que pronto pasará, que no voy a poder
Modificarlo luego, ni pasarlo en limpio.
Como tampoco puedo planificar demasiado el día de mañana:
Es un lugar que todavía no existe.
Ayer fui,
Mañana, seré
Hoy, SOY.
Por eso:
HOY, te digo que te quiero.
HOY, te escucho.
HOY, te pido disculpas por mis errores.
HOY, te ayudo.
HOY, comparto lo que tengo contigo.
HOY, me separo de ti sin guardarme
Ninguna palabra para mañana.
Porque HOY respiro, veo, pienso, oigo, sufro, huelo, lloro, trabajo, toco,
río, amo...
HOY...HOY estoy vivo. Como tu.
Etiquetes de comentaris:
Pensaments,
Reflexions
Es necessita un amic
No és necessari que sigui home,
prou que sigui humà,
prou que tingui sentiments,
prou que tingui cor.
Es necessita que sàpiga parlar i callar,
sobretot que sàpiga escoltar.
Ha d'agradar de la poesia,
de la matinada, dels ocells, del Sol,
de la Lluna, del cant, dels vents
i de les cançons de la brisa.
Ha de tenir amor, un gran amor per algú,
o sentir llavors, la falta de no tenir aquest amor.
Ha d'estimar al proïsme i respectar el dolor que
els pelegrins porten amb si.
Ha de guardar el secret sense sacrifici.
Ha de parlar sempre de front i
no trair amb mentides o deslleialtats.
No ha de tenir por d'enfrontar la nostra mirada.
prou que sigui humà,
prou que tingui sentiments,
prou que tingui cor.
Es necessita que sàpiga parlar i callar,
sobretot que sàpiga escoltar.
Ha d'agradar de la poesia,
de la matinada, dels ocells, del Sol,
de la Lluna, del cant, dels vents
i de les cançons de la brisa.
Ha de tenir amor, un gran amor per algú,
o sentir llavors, la falta de no tenir aquest amor.
Ha d'estimar al proïsme i respectar el dolor que
els pelegrins porten amb si.
Ha de guardar el secret sense sacrifici.
Ha de parlar sempre de front i
no trair amb mentides o deslleialtats.
No ha de tenir por d'enfrontar la nostra mirada.
No és necessari que sigui de primera mà,
ni és imprescindible que sigui de segona mà.
Pot haver estat enganyat,
doncs tots els amics són enganyats.
No és necessari que sigui pur,
ni que sigui totalment impur,
però no ha de ser vulgar.
Ha de tenir un ideal, i por de perdre-ho,
i en cas de no ser així,
ha de sentir el gran buit que això deixa.
Ha de tenir ressonàncies humanes,
el seu principal objectiu ha de ser el de l'amic.
Ha de sentir pena per les persones tristes
i comprendre l'immens buit dels solitaris.
Es busca un amic per agradar
dels mateixos gustos,
que es commogui quan és tractat d'amic.
Que sàpiga conversar de coses simples,
de plugims i de grans pluges i
dels records de la infància.
Es precisa un amic per no embogir,
per explicar el que es va veure de bell i
de trist durant el dia, dels anhels
i de les realitzacions, dels somnis i de la realitat.
Ha d'agradar dels carrers deserts,
dels tolls d'aigua i els camins mullats,
de la vora del carrer, del bosc després de la pluja,
de ficar-se al llit en la pastura.
Es precisa un amic que digui que val la pena viure,
no perquè la vida és bella, sinó perquè estem junts.
Es necessita un amic per deixar de plorar.
Per no viure de cara al passat,
a la recerca de memòries perdudes.
Que ens *palmee" les espatlles,
somrient o plorant,
però que ens cridi amic,
per tenir la consciència que encara estem vius.
ni és imprescindible que sigui de segona mà.
Pot haver estat enganyat,
doncs tots els amics són enganyats.
No és necessari que sigui pur,
ni que sigui totalment impur,
però no ha de ser vulgar.
Ha de tenir un ideal, i por de perdre-ho,
i en cas de no ser així,
ha de sentir el gran buit que això deixa.
Ha de tenir ressonàncies humanes,
el seu principal objectiu ha de ser el de l'amic.
Ha de sentir pena per les persones tristes
i comprendre l'immens buit dels solitaris.
Es busca un amic per agradar
dels mateixos gustos,
que es commogui quan és tractat d'amic.
Que sàpiga conversar de coses simples,
de plugims i de grans pluges i
dels records de la infància.
Es precisa un amic per no embogir,
per explicar el que es va veure de bell i
de trist durant el dia, dels anhels
i de les realitzacions, dels somnis i de la realitat.
Ha d'agradar dels carrers deserts,
dels tolls d'aigua i els camins mullats,
de la vora del carrer, del bosc després de la pluja,
de ficar-se al llit en la pastura.
Es precisa un amic que digui que val la pena viure,
no perquè la vida és bella, sinó perquè estem junts.
Es necessita un amic per deixar de plorar.
Per no viure de cara al passat,
a la recerca de memòries perdudes.
Que ens *palmee" les espatlles,
somrient o plorant,
però que ens cridi amic,
per tenir la consciència que encara estem vius.
Vinicius de Moraes
En la juventud, la belleza es un accidente de la Naturaleza.
En la vejez, es una obra de arte.
LIN YU TANG. Escritor chino (1895-1976)
El arte de envejecer consiste en conservar alguna esperanza.
ANDRÉ MAUROIS. Novelista y ensayista francés (1885-1967)
La madurez es el arte de vivir en paz con lo que es imposible cambiar.
Cuando envejecemos, la belleza se convierte en cualidad interior.
RAPHL WALDO EMERSON. Clérigo (1803-1882)
Para el profano la tercera edad es invierno; para el sabio es la estación de la cosecha.
En los ojos de los jóvenes vemos llamas, pero en los ojos de los mayores que vemos la luz.
VÍCTOR HUGO. Escritor francés (1802-1885)
No es viejo aquel que pierde su cabello, sino su última esperanza.
No es viejo el que lleva en su corazón el amor siempre ardiente; no es viejo el que mantiene su fe en si mismo, el que vive sanamente alegre, convencido de que para el corazón no hay edad.
Viéndolo bien no somos tan viejos, lo que pasa es que tenemos muchas juventudes acumuladas.
Francisco Arámburo
Amamos las catedrales antiguas, los muebles antiguos, las monedas antiguas, las pinturas antiguas y los viejos libros, pero nos hemos olvidado por completo del enorme valor moral y espiritual de los ancianos.
Lin Yutang
Hay que estar agradecidos de nuestra edad, pues la vejez es el precio de estar vivos.
Cuando ya se han cumplido 80 años -o estamos cercanos- todo contemporáneo es un amigo.
Igor Stravinsky
- Goethe concluyó Fausto a los 82 años.
- El Tiziano pintó obras maestras a los 98.
- Toscanini dirigió orquestas a los 87.
- Edison trabaja en su laboratorio a los 83.
- Benjamín Franklin contribuyó a redactar la Constitución de los Estados Unidos a los 81...
- Yo moriré a los 84 años, un lunes cualquiera de un verano cualquiera...
Entonces...¡¡¡adelante!!!
No habrá fuerza capaz de detener a quien sueña, a quien construye aún sobre las cenizas, a quien ama, a quien espera de la vida el momento mágico de una ilusión, a quien no olvida que el tiempo pasó, si... pero no se llevó consigo su corazón.
Por lo tanto, sueña, construye, ama, espera y no permitas que te llamen viejo!!!
Etiquetes de comentaris:
Pensaments,
Reflexions
Em vaig adonar
Durant tot aquest temps el que estava tractant de dir-me.
Em vaig adonar quan m'havia trobat.
Cada un té diferents maneres de ser feliç.
Em vaig adonar que havia trobat el meu camí.
La vida s'aprèn vivint sol, no sols per llegir o escoltar.
Em vaig adonar que no em dius el que saps.
Cada dia era un dia perdut si no tens amor en lo teu cor.
Em vaig adonar de per què s'havia quedat després de l'amor com boig.
Quan el dolor és tan fort, no vénen les llàgrimes als ulls, diuen.
Em vaig adonar de per què mai has plorat.
Diuen que un somriure que clama val més que plorar-hi. Em vaig adonar quan s'havia transformat el meu plor en un somriure.
Diuen que ningú pot trencar lo cor, però només la majoria dels éssers estimats poden fer mal.
Em vaig adonar quan em fa molt mal.
Però, diuen, que ens mereixem ser estimats per cada gota de llàgrima que hem vessat.
Em vaig adonar quan vaig deixar la meva alegria juntament amb les llàgrimes.
No va ser "no mentir", però, no "amagar la veritat" era lo veritable regal.
Em vaig adonar quan havia posat la seva mà en lo meu cor.
Ser capaç de dir "et necessito, vine ara" era el veritable poder.
Em vaig adonar quan m'havia dit que havia d'anar.
L'amor era ser capaç de dir "jo vull que et quedis" quan algú et va dir véns-te'n.
Em vaig adonar quan em van dir que marxara i m'havia anat.
El meu amor per tu és com un nen petit plorant quan cau un bac.
Em vaig adonar que havia crescut i m'havia embolicat força.
Diuen que lamentar és voler cridar que "em perdonis"
Em vaig adonar quan en realitat s'havia penedit.
I, diuen que l'orgull és una màscara per als perdedors, per als febles cors plens d'amor sense orgull.
Em vaig adonar que havia trobat l'amor en lo meu cor.
Qui vol desesperadament, no espera, sinó ser perdonat un dia.
Em vaig adonar que jo hagués volgut que em perdoni desesperadament.
L'amor era un esforç, i l'esforç era l'amor de tal manera que mai podria abandonar-te, però es pot alliberar.
Em vaig adonar.
Em vaig adonar quan m'havia trobat.
Cada un té diferents maneres de ser feliç.
Em vaig adonar que havia trobat el meu camí.
La vida s'aprèn vivint sol, no sols per llegir o escoltar.
Em vaig adonar que no em dius el que saps.
Cada dia era un dia perdut si no tens amor en lo teu cor.
Em vaig adonar de per què s'havia quedat després de l'amor com boig.
Quan el dolor és tan fort, no vénen les llàgrimes als ulls, diuen.
Em vaig adonar de per què mai has plorat.
Diuen que un somriure que clama val més que plorar-hi. Em vaig adonar quan s'havia transformat el meu plor en un somriure.
Diuen que ningú pot trencar lo cor, però només la majoria dels éssers estimats poden fer mal.
Em vaig adonar quan em fa molt mal.
Però, diuen, que ens mereixem ser estimats per cada gota de llàgrima que hem vessat.
Em vaig adonar quan vaig deixar la meva alegria juntament amb les llàgrimes.
No va ser "no mentir", però, no "amagar la veritat" era lo veritable regal.
Em vaig adonar quan havia posat la seva mà en lo meu cor.
Ser capaç de dir "et necessito, vine ara" era el veritable poder.
Em vaig adonar quan m'havia dit que havia d'anar.
L'amor era ser capaç de dir "jo vull que et quedis" quan algú et va dir véns-te'n.
Em vaig adonar quan em van dir que marxara i m'havia anat.
El meu amor per tu és com un nen petit plorant quan cau un bac.
Em vaig adonar que havia crescut i m'havia embolicat força.
Diuen que lamentar és voler cridar que "em perdonis"
Em vaig adonar quan en realitat s'havia penedit.
I, diuen que l'orgull és una màscara per als perdedors, per als febles cors plens d'amor sense orgull.
Em vaig adonar que havia trobat l'amor en lo meu cor.
Qui vol desesperadament, no espera, sinó ser perdonat un dia.
Em vaig adonar que jo hagués volgut que em perdoni desesperadament.
L'amor era un esforç, i l'esforç era l'amor de tal manera que mai podria abandonar-te, però es pot alliberar.
Em vaig adonar.
Can Yücet [Istanbul 1926 - Datça 1999]
Traducció al català per E.S.
Traducció al català per E.S.
Etiquetes de comentaris:
Poemas en català
Subscriure's a:
Missatges (Atom)