Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nadal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nadal. Mostrar tots els missatges

divendres, 26 de desembre del 2014

Sant Esteve

Sant Esteve és el dia que ve després de Nadal, això és, el 26 de desembre, festivitat de Sant Esteve màrtir. En l'estructura social patriarcal dels segles precedents, la festivitat de l'endemà de Nadal (igual que el Dilluns de Pasqua Florida) responia a la necessitat funcional de disposar de temps suficient per tornar a peu, generalment, des del mas pairal on s'havia celebrat la festa fins al domicili de cadascun dels diversos membres de la família. L'extrema dificultat de viatjar de nit obligava, sempre, a ajornar el viatge de retorn fins l'endemà, i per tant quedava com un dia no-útil a efectes laborals; i així fins a derivar en dia festiu. La dita popular "Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cada ovella a casa seva" descriu molt bé aquest fenomen social, gregari o de clan, entorn del mas pairal en les festes assenyalades.
A Catalunya, és tradicional que la família es reuneixi a menjar amb l'altra meitat que no havia pogut el dia anterior. Al Principat és tradicional menjar canelons de primer i pollastre farcit o tall rodó de segon. De postres sempre cauen neules i torrons.

Al País Valencià la mateixa festivitat es coneix com a Segon dia de Nadal o Sant Esteve. La tradició és menjar amb la família paterna, ja que el dia de Nadal és tradició menjar amb la família materna.

A les Illes Balears la mateixa festivitat es coneix com a Segona festa de Nadal o Sa mitjana festa.


  L’endemà del dia de Nadal se celebra el dia de Sant Esteve, dedicat a Sant Esteve Màrtir, el primer màrtir i sant del cristianisme. Va ser un dels set apòstols amb un encàrrec didàctic de fer estendre les creences de Jesús. Per això, se’l va considerar un dels primers màrtirs i se l’acusava d’anar en contra de la paraula de Déu i Moisès quan va proclamar un discurs en favor de Jesús a Jerusalem.

Sant Esteve va ser el primer diaca escollit pels apòstols per tirar endavant la tasca evangelitzadora que havia manat Jesús. Va ser martiritzat a cops de pedra l’any 37 per divulgar la seva fe.

Ja fa uns anys, a Catalunya aquest sant era el patró dels fadrins (els nois solters) i en moltes poblacions hi havia la Confraria de Sant Esteve. Havia estat costum que a la Missa, en el moment de tirar l’almoina a la bacina, els nois tiressin ben forta la moneda a imitació d’aquells que havien llençat les pedres al sant que li van provocar la mort.

La festivitat de Sant Esteve, més enllà de la religió, se celebra especialment als Països Catalans. La tradició rau en el fet de tornar a l’habitatge després de tot un dia festiu de Nadal al mas pairal. Viatjar de nit es feia gairebé impossible, així que es feia el trajecte durant el dia de Sant Esteve. La dita popular que millor descriu aquest viatge és:
 “Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cada ovella a casa seva”.

El Sant Esteve gira entorn a la taula, amb un dinar que, segons la tradició, s’ha de celebrar de manera abundant amb la meitat de família que no s’ha pogut reunir per Nadal. El menjar es fa a partir de les restes de Nadal, és per això que amb el pollastre o la carn d’olla es fan canelons.
La celebració de Sant Esteve es fa als Països Catalans, però al Regne Unit, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Sudàfrica es fa festa en motiu de l’anomenat Boxing Day. El nom es relaciona amb l’objecte, box és “caixa” en anglès, i és que tradicionalment els amos donaven caixes plenes de menjar i diners als seus treballadors en aquest dia de festa.
A la ciutat de Girona, durant el segle XIV, tenia lloc a la Catedral la representació del Misteri de Sant Esteve, una representació teatral i un dels documents més vells del teatre sagrat català. Es tractava de representar el martiri de Sant Esteve.



dimecres, 24 de desembre del 2014

BONES FESTES!!!!!





Com cada any al desembre
ens acosta el nadal
i amb uns pasos de llebre
arribem a cap d'any

I tindras nova agenda
i potser faràs balanç
i et proposaras per l'any que arriba
ser millor que abans

I quan toquin les dotze campanades
potser t'haurà quedat algun raïm
serà que amb cada grà que et queda a taula
es mor un desig

QUE CADA NIT
SIGUI LA NIT MÉS BELLA
QUE AQUEST ANY NOU
PORTI PAU A TOT EL MÓN
QUE CADA NEN NEIXI SOTA UNA ESTRELLA
ES UN DESIG
I EL VOLEM PER TOTHOM...

Llargues nits de desembre
preferint els portals
A la negra nit hi ha la promesa
de la llum que vindra

I quan toquin les dotze campanades
encara ens quedarà tota la nit
que cada nou viatge es comença
molt abans de sortir

QUE CADA NIT
SIGUI LA NIT MÉS BELLA
QUE AQUEST ANY NOU
PORTI PAU A TOT EL MÓN
QUE CADA NEN
NEIXI SOTA UNA ESTRELLA
ES UN DESIG
I EL VOLEM PER TOTHOM...

ES UN DESIG
I EL VOLEM PER TOTHOM...
ES UN DESIG
I EL VOLEM PER A TU...


dilluns, 14 de gener del 2013

Hay una luz


Videoclip de la canción "Hay una luz". Todos los beneficios generados por la canción irán destinados a la ONG "Amigos de Calcuta" (http://www.amigosdecalcuta.org).
Letra y Música: Manuel Cuesta
Dirección: Ismael Serrano, Daniel Serrano
Arte: Mar Blanco
Luces: Vicente Campillo
Con Pilar Bardem, Alex Gadea, Javier Aladalá, Irene Rubio, Pepe Regueira, Manuel Cuesta, Pedro Guerra, Ismael Serrano, Tontxu, Javier Bergia, Virgina Labuat.


diumenge, 6 de gener del 2013

Noche de Reyes




Los Reyes Magos de Oriente (o simplemente Reyes Magos) es el nombre por el que la tradición denomina a los visitantes que, tras el nacimiento de Jesús de Nazaret, acudieron desde países extranjeros para rendirle homenaje y entregarle regalos de gran riqueza simbólica: oro, incienso y mirra. Los Evangelios solo hablan de «magos», en ninguna parte se indican sus nombres, ni que fuesen reyes, ni que fueran tres (número que posiblemente se deba a la cantidad de obsequios ofrecidos). Estas creencias fueron agregadas varios siglos después y se han mantenido en la tradición popular. Según la creencia católica, estos magos eran representantes de religiones «paganas» de pueblos vecinos, que los Evangelios ven como las primicias de las naciones que aceptarán la religión católica.


dissabte, 5 de gener del 2013

Nit de reis



Ja arriban els reis d'orient,tot seguin la estrella



La Nit de Reis se celebra arreu dels Països Catalans i també a Espanya, part de Sud-amèrica i a altres llocs durant la nit del 5 de gener, vigília del Dia de Reis o Epifania. Durant els dies previs, els nens i nenes innocents escriuen la carta als reis Melcior, Gaspar i Baltasar tot demanant allò que desitgen, es comporten una mica millor que els dies anteriors (per por que els Reis no satisfacin els seus desitjos)i es preparen emocionalment per l'arribada dels Reis. Es tracta d'una festa cristiana que té el seu origen amb el Naixement de Jesús a Betlem. Segons aquesta tradició, el nen Jesús va rebre la visita de tres savis que seguint l'estrella d'Orient li van regalar or, encens i mirra. Quan es fa de dia és el dia de Reis, el 6 de gener al matí els nens comproven que els camells han begut l'aigua, que els reis han tastat el torrons i les neules i que els han deixat algun regal, o en el cas pitjor, si s'han portat malament, carbó de sucre. És un dia festiu a Espanya, Itàlia i altres països, cosa que permet preparar el darrer dinar familiar des les festes de Nadal, acabar els torrons, neules i dolços i enllestir l'àpat amb el tradicional tortell de reis.


dilluns, 31 de desembre del 2012

Un altre any s'acaba







En la nit que un any s'acaba

 Ningú sap per què és així però tots ens copiem en la nit que un any s'acaba i neix un altre, al mateix temps. 

On mengem dotze grans de raïm per desitjar-nos bona sort i ens omplim de petons dels que portem dins del cor.

 On és important la puntualitat i que el rellotge no es retardi ni un minut per no començar amb mal peu l'any. 

No sigui que el vermell de la roba interior no serveixi per aturar el que ens prepara la mala sort.

 I quan per fi l'últim raïm passa per gola avall, agafo la copa de cava i amb els ulls humits busco els teus llavis per dir-te: que no importa on mori l'any si ho faig al teu costat menjant-me amb tu, la resta de l'eternitat. 



 Bon Any Nou 2013

        .





dimarts, 25 de desembre del 2012

Avui es Nadal!



Avui és Nadal, un altre cop, però aquest cop sembla diferent. Vaig omplint la casa d'arbres i llumetes. I et vaig esperant, perquè avui és Nadal, si cada ovella té el seu corral, el teu és el meu.

 Que a part de gastar diners, de menjar torrons, de fer-nos regals i cantar cançons...També és amor i amistat, pau i dolor, i estàs tu i estic jo i estem junts cantant : "Bon Nadal a tothom! Bon Nadal a tothom! Bon Nadal! que avui és un dia per ser feliç, desitjar-vos a tots : MOLT BON NADAL!

 Avui és Nadal i estic content. Per poder compartir-ho amb tu, que són molts anys i ho passem tots junts. Avui és Nadal i potser no hi som tots, alçarem les copes, mantindrem vius els seus records i per un moment el tindrem allà, en boca de tots.


 I estarem bebent, menjant torrons, fent-nos regals i cantant tots junts :



 



























dilluns, 24 de desembre del 2012

Tió de Nadal





El Tió de Nadal (també anomenat simplement TióTronc de NadalSocaXoca o Tronca) és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya, així com als veïns Aragó (on es diu en aragonès troncatoza o tizón de Nadal) i Occitània (on es diu en occità cachafuòc o soc de Nadal). Malgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix en aplegar un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal, normalment a l'inici de l'Advent, i portar-lo a casa, on se'l col·loca en algun racó amb una manta perquè no tingui fred i on se l'alimenta diàriament fins el dia que es fa cagar. Hi ha llars on el tió és simplement una peça de fusta (una o diverses cadires, per exemple), un tros de suro, una caixa, etc. de mides diferents segons convé per l'espai i mides dels regals, que haurà de cagar.
Es tracta d'una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern.
Els darrers anys ha proliferat una imatge del Tió desvirtuada i folcloritzada, segurament com a resultat d'estratègies comercials davant d'influències anglosaxones, com un personatge amb cara, potes, etc. que buida de qualsevol contingut cultural una tradició milenària que precisament rau en fer que un element vegetal, en representació de tota la Natura, adquireixi temporalment com a tal (com a vegetal), qualitats animals màgiques, i no pas físiques

Tradició
Pels volts del dia de la Puríssima (això és, el 8 de desembre), es comença a donar menjar cada dia al Tió, i se'l tapa amb una manta perquè no passi fred. Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte la palla), fruita, verdura, serradures o ous i tot se li ofrena cru. També se li dóna aigua. En realitat hi ha múltiples tradicions locals que a vegades prefereixen uns aliments o uns altres.
El Tió es fa cagar per la vigília de Nadal o el mateix dia 25 de desembre, abans o després de l'àpat familiar. A les cases amb llar de foc hi ha qui hi posa el Tió una estona abans de fer-lo cagar, o mentre ho fa, ja que per cagar ha d'estar encès. Però avui en dia, com que a la majoria de les cases no hi ha llar de foc, ja no se l'encén.
Per fer-lo cagar, generalment s'envia la mainada a resar o a cantar nadales a un altre espai de la casa. Tot seguit se'l colpeja per torns o plegats al ritme de la cançó o vers oportú, dels quals existeixen múltiples variants. Aquest procediment es repeteix fins que el Tió no caga més o bé fins que caga algun objecte que així ho indica, com una arengada ben salada, carbó, un all, una ceba, o bé es pixa a terra.
Tradicionalment, el Tió mai no cagava objectes grossos (aquests ja els portaven els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, mandarines, etc. Actualment, però, ha pres importància en algunes llars on és qui obsequia a la mainada o a tota la família amb els principals regals de Nadal, grossos o petits, a més dels obsequis tradicionals. Per aquesta avinentesa hom acostuma a alçar el Tió recolzant-lo a dues o més cadires o peces que permetin que cagui objectes més grossos.
A més dels tions propis hom n'estableix a casa de familiars, com ara a cals avis, oncles, etc. de manera que els infants poden arribar a fer cagar més d'un Tió. Quan els mateixos nens no poden fer-los cagar tots, s'actua semblantment al matí de reis en qualsevol dels dies successius (aprofitant normalment alguna de les reunions familiars que es produeixen, com Sant Esteve o dies subsegüents) i la xicalla troba els regals que els han estat cagats pel Tió el dia 24 o 25.
També hi ha llocs en què el Tió és comunal i tots els xics del poble acudeixen a atiar-lo per rebre els regals.


Festa de la Fia-faia















Les festes amb foc són un dels elements més importants de les festes populars catalanes. La majoria se celebren coincidint amb el solstici d´estiu. A Bagà, però, les flames marquen l´entrada al fred de l’hivern, en una intensa cremada col·lectiva de torxes, les "faies", que la nit de Nadal il·lumina les muntanyes del nord del Berguedà. La Fia Faia és una celebració, preludi de les festivitats pròpies de Nadal, vinculada amb la tradicional simbologia que, a moltes religions, relaciona el foc amb la fecunditat i el naixement.


 La tradició d'aquesta singular festa del foc té un origen tan remot que es desconeix quan, com i per què es va començar a celebrar. 
 El que és segur és que la crema de torxes vegetals a Bagà, un preciós poblet medieval de poc més de 2.000 habitants, es fa cada any per celebrar el solstici d'hivern i el naixement de Crist, des de la constitució de la vila, cap a l'any 1350.

 Durant la major part de la seva història, la celebració es feia als carrerons, on la mainada i els més grans corrien cantant amb les torxes enceses i tornaven a casa quan s'apagaven. Avui, la festa té lloc a la plaça de Catalunya i, tot i que és un acte curt, té una intensitat i un nivell emocional poc comparables. Actualment, abans d’iniciar-se la crema general s’encén una foguera a la muntanya, al lloc on es pon el sol, diferent a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola, i des d’allà el foc és transportat a cada població per un grup de fallaires en una vistosa davallada nocturna que alguns anys pot acompanyar la neu. Els portadors en arribar a cada població reparteixen el foc a la resta de fallaires. Cada any, la vila evoca els temps medievals i escull un baró i una baronessa entre els seus habitants, unes personalitats que presidiran totes les festivitats populars. El vespre del dia 24 de desembre, els barons reben simbòlicament als Senyors de Faia, que arriben fins a la plaça amb dues torxes convencionals. El baró encén la seva torxa i la festa pot començar. 

 Les faies que cremen son fetes amb trenes d'una herba anomenada Cephalaria leucanta, que es creu que té certs poders purificadors i que s'ha anat a recollir al bosc una setmana abans. Tenen un diàmetre d'entre 15 i 30 centímetres i poden mesurar entre un i quatre metres de llarg. Tothom es troba a la plaça i, a toc d'oració, s'apaguen els llums i s'encenen les faies que, a partir d'aleshores no es paren de moure. 
Quan les faies ja no es poden sostenir amb les mans, es llencen a terra i es formen unes petites fogueres: és el moment en què la mainada salta per sobre el foc cridant "Fia-faia, fia-faia, Nostre Senyor ha nascut a la paia!".
 Amb la pila de brasa que queda al terra, es fan torrades que s'unten amb all i oli de codony, un menjar típic de la zona. Els porrons amb vi també hi són presents. Després de sopar, els baganesos van a la Missa del Gall.


 Declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional

divendres, 6 de gener del 2012

Cartas

Así son este año casi todas las cartas a los Reyes Magos

Regal de reis

Estimats Reis, em dic Andreu i tinc sis anys, m’he portat molt bé durant tot l’any, però aquest any no vull que em porteu joguines, ni res d’això. Vull que torneu la meva mare a casa, que es curi aviat. Avui és Nadal i he dinat amb els avis, tots estaven molt tristos, i ni tan sols hem cantat cap cançó davant del pessebre.  Ahir al matí  la vaig anar a veure a l’Hospital i no em va dir res, només dormia, el meu papa sempre és amb ella i a vegades el veig que plora. Jo només vull que es curi la meva mama!!!
Com que sou Mags crec podeu fer que els desitjos dels nens es compleixin.
Andreu”


Aquell tarda, el nen va sortir d’amagat a tirar la carta a la bústia del  patge reial que hi havia prop de casa seva.
El dia de Sant Esteve, va venir el pare a dinar i va comentar que la mare havia reaccionat una mica dintre la gravetat.
Els metges no s’ho explicaven, els dies següents la dona seguia millorant i per Cap d’Any ja estava fora de perill,
-Aquest nou tractament ha fet meravelles –comentava un metge tot cofoi.
El dia de Reis la van deixar anar provisionalment a casa, a passar la festa amb la família, si bé encara necessitava uns dies més d’hospitalització per completar el tractament.
La primera cosa que va fer la dona al arribar a casa va ser abraçar fortament al seu petit fill, després una miqueta trista va comentar,
- Aquest any el Reis s’hauran oblidat de portar-te joguines.
- No , mama! aquest any els reis m’han portat el que els vaig demanar, el millor regal del món; que et curessis i poguéssim ser a casa amb nosaltres
Mentre regalimaven algunes llàgrimes l’àvia es va afanyar a dir,
- Em sembla que al balcó també hi he vist algun paquet força gros.
El nen va córrer cap al balcó i mentre desfeia el gros embalum, no es podia creure el que veia.

- Una bicicleta!!!! – content no s’ho acabava de  creure – Veritablement aquest any han estat els millors Reis de la meva vida.


 

Reyes Magos

Los Reyes Magos de Oriente (o simplemente Reyes Magos) es el nombre por el que la tradición denomina a los visitantes (tres según la consideración más extendida, esto se debe a la cantidad de obsequios ofrecidos) que, tras el nacimiento de Jesús, habrían acudido desde países extranjeros para rendirle homenaje y entregarle regalos de gran riqueza simbólica: oro, incienso y mirra.

El evangelio sólo habla de magos, en ninguna parte se indica que fuesen reyes. Esta creencia apareció varios siglos después y se ha mantenido en la tradición popular. Tampoco se mencionan sus nombres en el evangelio.

Estos «magos», según la creencia católica, eran representantes de religiones paganas de pueblos vecinos que el Evangelio ve como las primicias de las naciones que aceptan, por la Encarnación, la Buena Nueva de la salvación.
En algunos países (normalmente hispanohablantes) existe la tradición de representar a los reyes trayendo los regalos que los niños les han pedido en sus cartas durante la noche anterior a la Epifanía. Pero en otros países se le llama "Pesebre" a toda esta representación.

La figura católica de los Reyes Magos tiene su origen en los relatos del nacimiento de Jesús, algunos, fueron integrados de los evangelios canónicos que hoy conforman el Nuevo Testamento de la Biblia. Concretamente el Evangelio de Mateo es la única fuente bíblica que menciona a unos magos (aunque no especifica los nombres, el número ni el título de "Reyes") quienes, tras seguir una supuesta estrella, buscan al «Rey de los Judíos que ha nacido» en Jerusalén, guiándoles dicha estrella hasta Jesús nacido en Belén, y a quien ofrecen ofrendas de oro, incienso y mirra.

Las tradiciones antiguas que no fueron recogidas en la Biblia, como por ejemplo el llamado Evangelio del Pseudo Tomás (o Evangelios de la infancia de Tomás) del siglo II, son sin embargo más ricas en detalles. En ese mismo evangelio apócrifo se dice que tenían algún vínculo familiar, y también que llegaron con tres legiones de soldados: una de Persia, una de Babilonia y otra de Asia. Según posteriores interpretaciones los Magos fueron considerados originarios de Europa, Asia, y de África respectivamente. Con respecto a los nombres de los reyes (Melchor, Gaspar y Baltasar) las primeras referencias parecen remontarse al siglo V a través de dos textos, el primero titulado Excerpta Latina Barbari, en el que son llamados Bithisarea, Melichior y Gathaspa, y en otro evangelio apócrifo, el Evangelio armenio de la Infancia, donde se les llama Balthazar, Melkon (Melchior) y Gaspard

Tradición de Reyes Magos

De acuerdo con la Biblia, el Evangelio de Mateo cuenta que "Nacido Jesús en Belén de Judea, en tiempo del rey Herodes, unos magos que venían del Oriente se presentaron en Jerusalén, diciendo: `¨Dónde está el Rey de los judíos que ha nacido? Pues vimos una estrella en el Oriente y hemos venido a adorarle.

El rey Herodes convocó a todos los sumos sacerdotes y escribas del pueblo, y por ellos se estuvo informando del lugar donde había de nacer el Cristo: En Belén de Judea; entonces llamó a los magos y por sus datos precisó el tiempo de la aparición de la estrella. Después, enviándolos a Belén, les dijo: "Id allá y averiguad con diligencia acerca del niño; y cuando le halléis, hacédmelo saber, para que yo también vaya y le adore". Ellos, después de oír al rey, se pusieron en camino, y he aquí que la estrella que habían visto en el Oriente iba delante de ellos, hasta que llegó y se detuvo encima del lugar donde estaba el niño. Al ver la estrella se llenaron de inmensa alegría. Entraron en la casa; vieron al niño con María, su madre y, postrándose, le adoraron; abrieron luego sus cofres y le ofrecieron dones de oro, incienso y mirra. Y, avisados en sueños que no volvieran donde Herodes, se retiraron a su país por otro camino.

En un principio la cantidad de los Reyes que se presentaron era indeterminada. Fueron las representaciones artísticas las que les asignaron su actual número y apariencia. En el siglo III se representaban dos, para el siglo IV ya aparecían dos o cuatro magos, según los casos; la media docena tampoco faltó en algunas pinturas. Finalmente en el primer cuarto del siglo III, el citado Orígenes afirmó que los magos habían sido tres, después de todo Mateo sólo cita tres presentes. En el siglo IV, de modo progresivo, comenzó a prevalecer el número de tres.

 Los Reyes Magos no comenzaron a traer juguetes a los niños sino hasta mediados del siglo XIX, con anterioridad sus regalos se limitaban a cosas relacionadas con la vida cotidiana. Gaspar era el encargado de repartir golosinas, miel y frutos fresco; Melchor tendía mas a lo práctico y su fuerte eran la ropa o zapatos; Baltasar jugaba el peor papel al tener que ocuparse de castigar a los niños traviesos dejándoles carbón o leña por todo regalo.

La tradición fija el 6 de enero como día de la Epifanía o Adoración de los Reyes Magos, y es cuando los niños ponen su cartita (con una extensa lista de juguetes), junto a los zapatos para recibir, durante la madrugada, los juguetes que los Reyes les dejaran a los niños que se portaron bien durante el año.

diumenge, 1 de gener del 2012

Concierto de año nuevo

Cuadro pintado por Max Oppenheimer, que nos muestra a Gustav Mahler dirigiendo la orquesta Filarmónica de Viena.


Mariss Jansons llevará a Chaikovski a la Sala Dorada de la Musikverein de Viena para ayudar a que los espectadores del Concierto de Año Nuevo en todo el mundo combatan la resaca de las celebraciones de Nochevieja y empiecen 2012 con buen pie. ‘La bella durmiente’, el segundo de los tres ballets escritos por el músico ruso, sonará en el espectáculo cultural con más espectadores de cada temporada por elección del director letón, que repite en el podio tras debutar en 2006 en esa velada de valses elegantes, inofensivas polkas y marchas escritas para militares de opereta.
Desde hace unos años, los músicos de la Orquesta Filarmónica de Viena eligen director para este concierto –tan célebre como liviano– con especial tendencia a fijarse en unos pocos nombres. Esta vez han decidido invitar a Jansons para celebrar el 20 aniversario del inicio de su colaboración con la orquesta. El músico letón, que dirigió hace seis años con un entusiasmo y una ligereza difícil de imaginar en un intérprete cuya ‘especialidad’ está más en el áspero, dramático y a veces sarcástico Shostakovich, ha decidido innovar y para ello recurre a un compositor muy vinculado a sus años de formación.
Jansons es hijo del también director Arvids Jansons, que fue asistente de Marvinski en la Filarmónica de Leningrado (hoy Filarmónica de San Petersburgo). Uno de los caballos de batalla de Mravinski fue siempre la colección de sinfonías de Chaikovski y sin duda el joven Mariss, que a los 30 años fue elegido para el mismo cargo de su padre, tuvo que asistir decenas de veces a la preparación de ese repertorio por parte del mítico director.
Cada director elegido para ponerse al frente de la Filarmónica de Viena el 1 de enero –también el 30 de diciembre en un concierto matutino, y el 31 a última hora de la tarde, con el mismo programa pero mucho menos glamour– puede componer el programa que desee. La base, no podía ser de otra manera, son siempre las obras de la saga Strauss. Y hay mucho donde elegir: centenares de valses, polkas y marchas compuestas por el padre y los tres hijos, aunque hay un par de docenas que se repiten cada pocos años.
Autores en desfile
Desde hace una década larga, el abanico se ha ido abriendo y por el escenario decorado con miles de flores enviadas por la ciudad de San Remo pasan piezas de algunos de los amigos o competidores de los Strauss: Lanner, Hellmesberger y Ziehrer, sobre todo. Los dos últimos estarán presentes este año. Ytambién Hans Christian Lumbye, a quien algunos llamaron ‘el Strauss danés’ porque organizó en aquel país una orquesta a semejanza de la del ‘rey del vals’. La obra de su catálogo elegida es un galop de inspiración ferroviaria.
Pero la principal novedad está en Chaikovski. Hace seis años, Jansons interpretó a Mozart –un ‘intruso’ en esos conciertos– con motivo de los 250 años de su muerte. No hay efémeride alguna tras la elección del ruso. Sin embargo, que sea ajeno a los conciertos vieneses no significa que el mundo de los valses le fuera extraño. Antes al contrario:a lo largo de su carrera compuso algunos verdaderamente extraordinarios. El más famoso de todos ellos es el ‘Vals de las flores’, que forma parte del ballet ‘Cascanueces’, pero en el resto de sus partituras destinadas a la danza, e incluso en otras piezas se encuentran algunos más de gran belleza. Es la belleza y el sentido de la melodía que se observan en las dos partituras elegidas por Jansons para este concierto.
Hay otra novedad formal adicional, imprescindible en un espectáculo que necesita renovarse año a año. Si en los últimos tiempos el ballet ha ido adquiriendo una presencia notable, incluso con números de danza en directo y en las mismas salas de la Musikverein, esta vez habrá coro. Se trata del ‘Vienna Boys Choir’, que interviene en dos de las piezas del programa.
El director letón es hoy el máximo responsable de la Orquesta del Concertgebow de Amsterdam y la Sinfónica de la Radio de Baviera, dos de las grandes formaciones europeas. Un trabajo muy intenso para un músico que hace quince años estuvo a punto de morir en el podio, como le había sucedido a su padre en Manchester en 1984. Mariss Jansons dirigía en Oslo cuando cayó fulminado a consecuencia de un infarto. Fue salvado in extremis por los médicos y hace unos años le implantaron en EE UUun pequeño desfibrilador en previsión de otro episodio similar.


Marcha Radetzky




La Marcha Radetzky es una composición orquestal de Johann Strauss (padre), escrita en el año 1848.
Fue compuesta en honor al mariscal de campo austriaco conde Joseph Wenzel Radetzky, que en una serie de victorias, salvó el poderío militar de Austria en el norte de Italia durante la revolución de 1848-49.
La marcha alcanzó gran popularidad como expresión del nacionalismo austriaco. Pero cuando después de un tiempo Radetzky tomó parte en la represión del movimiento revolucionario en Austria, la marcha llegó a ser considerada como un símbolo reaccionario.
Actualmente, la Marcha Radetzky debe su popularidad a que es la pieza con la que acaba el Concierto de Año Nuevo de Viena. Durante esta última obra, la audiencia aplaude al compás y el director se vuelve para dirigir al público en lugar de hacerlo a la orquesta.
Además desde 1896 es la marcha oficial de presentación de la Escuela Militar del Libertador Bernardo O'Higgins, del Ejército de Chile.
Como dato anecdótico, en la película del director húngaro István Szabó El Coronel Redl, se escucha esta marcha en los créditos iniciales y finales, clara referencia al Ejército Austrohúngaro, institución a la cual perteneció Alfred Redl. Esta obra dio título igualmente a la novela de Joseph Roth, La marcha Radetzky, sobre el declive del Imperio austrohúngaro.

Fuente: Wikipedia

Y me voy deprisa,y deprisa que no llego.  Que lo disfruteis!!!

dissabte, 31 de desembre del 2011

Feliz año nuevo

Año nuevo en el mar

Son las 0 horas y por las puertas de la noche el fulgor de una luz… ilumina los cielos de fuego y luces,..Desde las nubes ángeles se encantan y salta de alegría…celebrando a SAN SILVESTRE en este día.

Los barcos se ponen en línea en gran parte de la bahía, para iluminar su cubierta, de todo su entorno salen llamas, luces multicolores, para dar la bienvenida al nuevo año que se “INICIA.”

La gente destapa el champaña, grita por la fantasía y alegría de la noche, cuando ve que el cielo se ilumina…piden deseos diversos, la salud, el amor, el dinero…comen frutas o legumbres…visten ropa de colores…dan gracias a Dios por lo que fue y lo bueno que les VIENE.

Las iglesias hacen sonar sus campanas, los bomberos sus sirenas, los policías cuidan el orden y los hospitales sus enfermos…todos celebran el año nuevo…algunos trabajan y otros se divierten. Pero DIOS desde el cielo a todo el mundo protege.

Por eso, este Año Nuevo cambiaremos nuestro ritmo. Si las penas nos empujan las dejaremos atrás; y andaremos por las calles, con una eterna sonrisa, la sonrisa de la dicha…la sonrisa de la “PAZ”.

Esa noche de fantasías y luces, cupido lanza sus flechas y muchos amores florecen, algunos duran un tiempo y otros toda la vida y de esas uniones los poetas escriben sus versos para plasmarlo en un papel y que no se olvide de este gran y feliz

“AÑO NUEVO 2012”

Autor: Hernán R. Cornejo Véliz


2012





No siempre encontramos las palabras adecuadas. En ocasiones éstas se desvanecen antes de llegar. Se produce entonces una sensación incómoda de incomunicación. Lamentamos no haber sido capaces de verbalizar lo que pensamos o sentimos. Todos necesitamos de alguien que nos hable, que nos abrace, que nos descubra. Convivir y compartir sin apenas decirnos nada acaba por impedir los sueños y los deseos que nos completan en compañía del otro.



NAVIDAD Y AÑO NUEVO EN DIFERENTES IDIOMAS


En Africano - Geseende Kerfees en ‘n gelukkige nuwe jaar
En Alemán
- Froehliche Weihnachten und ein gluckliches Neues Jahr!
En Árabe
- I’D Miilad Said ous Sana Saida
En Armenio
- Shenoraavor Nor Dari yev Pari Gaghand
En Azerí
- Tezze Iliniz Yahsi Olsun
En Bengali
- Shuvo Baro Din - Shuvo Nabo Barsho
En Breton
- Nedeleg laouen na bloav ezh mat
En Búlgaro
- Vasel Koleda; Tchesti nova godina!
En Catalán
- Bon nadal i feliç any nou!
En Cantonés
- Gong Tsok Sing Dan, Bing Ho Sun Hei
En Croata
- Sretan Bozic
En Checo
- Prejeme Vam Vesele Vanoce a stastny Novy Rok
En Danes
- Glaedelig Jul
En Egipcio - Colo sana wintom tiebeen
En Español
- Feliz Navidad y Prospero Año Nuevo
En Esperanto
- Gajan Kristnaskon
En Estonio
- Rõõmsaid Jõulupühi
En Francés
- Joyeux Noël et Bonne Année!
En Gallego
- Bon Nadal e Ano Novo
En Griego
- Kala Christougenna Kieftihismenos O Kenourios Chronos
En Hawaiano
- Mele Kalikimaka
En Hebreo
- Mo’adim Lesimkha. Shana Tova
En Hindi
- Shub Naya Baras
En Holandés
- Vrolijk Kerstfeest en een Gelukkig Nieuwjaar!
En Húngaro
- Kellemes Karacsonyiunnepeket & Boldog j Évet
En Inglés
- Merry Christmas & Happy New Year
En Islandés
- Gledileg Jol og Farsaelt Komandi ar!
En Indonés
- Selamat Hari Natal
En Iraquí
- Idah Saidan Wa Sanah Jadidah
En Irlandés
-Nollaig Shona Dhuit
En Italiano
- Buon Natale e Felice Anno Nuovo
En Japonés
- Shinnen omedeto. Kurisumasu Omedeto
En Koreano
- Sung Tan Chuk Ha
En Latin
- Natale hilare et Annum Nuovo!
En Lituano
- Linksmu Kaledu
En Macedonio
-Streken Bozhik
En Malayo
- Puthuvalsara Aashamsakal
En Maltés
- Nixtieklek Milied tajjeb u is-sena t-tabja!
En Mandarín
- Kung His Hsin Nien bing Chu Shen Tan
En Maorí - Meri Kirihimete
En Mongolés
- Zul saryn bolon shine ony mend devshuulye
En Noruego
- God Jul og Godt Nyttår
En Papiamento
- Bon Pasco
En Polaco
- Wesolych Swiat Bozego Narodzenia
En Portugués
- Boas Festas e um feliz Ano Novo
En Rumano
- Sarbatori vesele
En Ruso
- Pozdrevlyayu s prazdnikom Rozhdestva is Novim Godom
En Samoano
- La Maunia Le Kilisimasi Ma Le Tausaga Fou
En Serbio
-Hristos se rodi
En Serbio-Croata
- Sretam Bozic. Vesela Nova Godina
En Somalí
- ciid wanaagsan iyo sanad cusub oo fiican.
En Swahili
- Krismas Njema Na Heri Za Mwaka Mpya
En Sueco
- God Jul och Gott Nytt År
En Sudanés
- Wilujeng Natal Sareng Warsa Enggal
En Turco
- Noeliniz Ve Yeni Yiliniz Kutlu Olsun
En Ucraniano
- Veseloho Vam Rizdva i Shchastlyvoho Novoho Roku!
En Vasco
- Zorionak eta Urte Berri On
En Vietnamés
- Chuc Mung Giang Sinh - Chuc Mung Tan Nien